El Triangle de Mataró: La Gènesi d'INSER

 Aquesta és la crònica d'un moment fundacional, el relat de com un grup de visionaris, que els acadèmics en dirien "emprenedors" però que ells es definien com a "il·lusionadors", van canviar les regles del joc des d'un despatx de Mataró.

---

El Triangle de Mataró: La Gènesi d'INSER

Tot va començar amb una trucada que semblava un repte. El Campanario, amb aquell instint per detectar on bategava el futur, va aixecar el telèfon i va marcar el número d'en JS.

— "Escolta, JS... he muntat una empresa de serveis informàtics a Mataró. I funciona. Per què no vens i ho mires? Tinc un S/32 d'IBM, una oficina, clients i un col·laborador que programa en RPG que és un fenomen, l'Antoni Carbonell d'Argentona."

En aquella oficina del carrer Alfons X, sota la mirada atenta del campanar de Santa Maria i amb l'olor de mar que pujava pel Maresme, es va coure la gènesi d'INSER. No era només una empresa; era un laboratori d'idees on la prepotència de les grans consultores de l'època no tenia cabuda. Allà es treballava amb la humilitat del "garbancero" però amb l'ambició dels gegants.

Les Tres Columnes de la Revolució

Perquè aquell projecte passés de ser una oficina local a un referent logístic, calia un equilibri gairebé alquímic. I es va trobar en tres figures:

1. Belmonte (L'Estratega): Ell era el seny. La seva obsessió eren els fonaments. "L'estructura estàndard és la clau", repetia. Belmonte entenia que, per aixecar castells, la base no es podia moure. Ell va posar l'ordre on altres només veien codi.

2. JS (L'Il·lusionador): Si Belmonte era el seny, JS era la flama. Amb la camisa arremangada i una fe cega en el projecte, JS era qui obria les portes i convencia el sector que la logística no es gestionava amb papers, sinó amb dades. La seva màxima era la llei del grup: "Ande o no ande, el caballo que sea grande". Si s'havia de fer, s'havia de fer bé, amb màquines potents com el S/38 o l'AS/400.

3. EFG (El Rigor Tècnic): Res d'això no hauria funcionat sense les mans d'en EFG . Mentre els altres somiaven i planificaven, l'EFG feia que les bafarades de llum verda de l'IBM cobressin vida. Dominava el RPG II amb una precisió quirúrgica. Ell era qui assegurava que els números quadressin i que les estructures de Belmonte fossin, a la pràctica, indestructibles.

El Codi que va Moure el Port

A Alfons X no només es picava codi. Es dissenyava el futur del Port de Barcelona i la Zona Franca. Entre les línies de programació de l'Enrico Fuchs i la cooperació de l'Antoni Carbonell, van néixer sistemes com EUROPLAN i solucions que permetien que els contenidors de Skandutch o les grues portuàries es moguessin amb una eficiència mai vista.

Mentre els operadors feien torns de matí i tarda, i els clients començaven a veure que aquells homes de Mataró realment "aixecaven les catifes", INSER es convertia en una família. Una cooperació on la "prepotència" d'IBM quedava en evidència davant l'enginy de qui coneixia el negoci des de la base.

L'Epíleg d'una Alba Digital

INSER no va ser només una empresa de serveis informàtics. Va ser el testimoni d'una època on la il·lusió era el motor principal. De Belmonte a JS, de Campanario a EFG, cadascú va posar una peça d'un trencaclosques que encara avui, en la logística moderna, segueix vigent.

Perquè, al cap i a la fi, ells van demostrar que per transformar el món no calia estar a Nova York o a Silicon Valley; només calia tenir un bon cavall (un IBM), un gran programador (EFG) i la il·lusió de saber que el futur s'estava escrivint en RPG des de Mataró.